Porto dos dies al·lucinant amb les declaracions de l'Artur Mas, primer que som la generació més egoista de la historia, i desprès que es culpa nostra que estiguem com estiguem.
No podria ser que com que han passat 100 dies i té un “pa amb tomàquet” que no sap com solucionar arribi a la conclusió que la culpa es nostra? dels ciutadans?... però això que vol dir?
Tinc 27 anys, dues carreres i un postgrau, he treballat des dels 16 anys i finalment he hagut de posar la meva empresa perquè el sistema laboral actual es absurd i inútil. Em sembla molt injust haver de sentir que en tinc una part de culpa quan només he fet allò que se m'ha exigit i desprès d'acumular frustracions laborals he decidit quedar-me a Catalunya a engegar la meva empresa... potser hauria d'anar a Alemanya, allà es deu valorar molt més a les persones amb projectes i projecció professional.
Malgrat tot, les declaracions d'en Mas m'indignen especialment perquè considero (i ja sé que això es un tòpic) que la culpa es de la mala gestió dels polítics i la Cultura política que tenim en aquest país: la cultura del poder per el poder, del tenir un lloc polític per assegurar-se un futur o robar els diners dels ciutadans. Els polítics de la ineficiència i dels 4 anys. A on la feina ben feta es mesura per vots obtinguts i no per millores reals del sistema.
Tenim un sanitat que fa pena, extremadament ineficient a on els metges no tenen temps per fer bons diagnòstics i es provoquen autèntics desastres i com a conseqüència pèrdua de la eficiència i efectivitat del sistema. Però això no interessa arreglar-ho perquè es un canvi profund i a mig termini . No interessa arreglar-ho no fos cas que la medalleta se la pengin els següents que venen a manar.
I respecte el sistema educatiu, tenim un fracàs escolar massa elevat, però no m’estranya, cada 4 anys hem de marejar als nostres fills canviant una vegada i una altre, el sistema de qualificacions o les assignatures impartides. Desprès ens sorprenem que hi hagin “ninins”.
La educació i la sanitat son dos pilars de qualsevol societat, de qualsevol. I que esta fent Catalunya? S'ho està carregant tot i a sobre resulta que es culpa nostra!!!! Però no es culpa dels polítics? Els responsables de gestionar el sistema? Que se suposa que per això cobren? Si, home, aquestes persones que estan massa preocupades per el poder, i el seu benefici immediat i no la millora estratègica d'una societat.
PD.- Disculpes per als polítics amb bons ideals i que deuen saber millor que jo del que estic parlant.
viernes, 8 de abril de 2011
martes, 24 de agosto de 2010
Respecte
Moltes vegades em pregunto que entén la gent per respecte... o si simplement la gent coneix aquesta paraula. Cada vegada quedo més sorpresa de l'actitud de la gent cap als altres. Fins i tot em pregunto si potser soc massa exigent amb les persones. A vegades fins i tot penso que potser jo provoco el mateix sentiment als altres...
El cas es que no em puc creure algunes coses que veig, coses que inevitablement afecten la convivència amb els altres éssers humans dintre d'una societat: cotxes que es paren al mig del carrer sense deixar passar als altres, gent que planta el para-sol a la platja a sobre de la teva tovallola, gent que parla amb veu alta enmig d'un tren ple de persones... en definitiva: gent que mira per ella, només per ella i que molestar als altres no li suposa un impediment per fer les coses.
Si tothom féssim com ells el món encara seria més merdós del que ja és. Seria impossible conviure:
- Els carrers quedarien saturats de cotxes que aparquen a qualsevol lloc per a comprar. Per tant, ningú podria moure el cotxe del lloc on l'havia deixat i tot es convertiria en un caos.
- La gent acabarien clavant-se els para-sols els uns amb els altres per a poder tenir el millor lloc de la platja
- Els trens serien llocs intransitables o insuportables perquè tothom cridaria, posaria els peus a on li donés la gana i al final tots acabaríem mossegant-nos entre nosaltres.
El que vull dir amb aquesta reflexió es que la educació al cap i a la fi son un seguit de normes que permeten conviure a la humanitat sencera. No puc suportar a totes aquelles persones que s'aprofiten que el conjunt de la gent respecta les normes per a saltar-se-les. Sort en tenen que jo sí que tinc educació i respecte cap a la gent que m'envolta.
El cas es que no em puc creure algunes coses que veig, coses que inevitablement afecten la convivència amb els altres éssers humans dintre d'una societat: cotxes que es paren al mig del carrer sense deixar passar als altres, gent que planta el para-sol a la platja a sobre de la teva tovallola, gent que parla amb veu alta enmig d'un tren ple de persones... en definitiva: gent que mira per ella, només per ella i que molestar als altres no li suposa un impediment per fer les coses.
Si tothom féssim com ells el món encara seria més merdós del que ja és. Seria impossible conviure:
- Els carrers quedarien saturats de cotxes que aparquen a qualsevol lloc per a comprar. Per tant, ningú podria moure el cotxe del lloc on l'havia deixat i tot es convertiria en un caos.
- La gent acabarien clavant-se els para-sols els uns amb els altres per a poder tenir el millor lloc de la platja
- Els trens serien llocs intransitables o insuportables perquè tothom cridaria, posaria els peus a on li donés la gana i al final tots acabaríem mossegant-nos entre nosaltres.
El que vull dir amb aquesta reflexió es que la educació al cap i a la fi son un seguit de normes que permeten conviure a la humanitat sencera. No puc suportar a totes aquelles persones que s'aprofiten que el conjunt de la gent respecta les normes per a saltar-se-les. Sort en tenen que jo sí que tinc educació i respecte cap a la gent que m'envolta.
domingo, 7 de febrero de 2010
Politica
Sempre he pensat que per a ser Polític has de tenir estómac i un caràcter especial que et permeti moure't en un món hostil a on tothom es pot convertir en el teu enemic en qualsevol moment. Bé, ara a més a més penso que la classe política està totalment corrompuda per el poder i la paraula "Poble", "Ciutadania" o "Bones intencions" ja no formen part del seu vocabulari.
Es curiós perquè els polítics no volen fer una societat millor, simplement volen governar-la. Es per això que l'únic que els importa es guanyar unes eleccions sense ser massa conscients de les implicacions que té governar. Segurament es fàcil que el poder corrompi, però jo penso que molts polítics ja estan corromputs abans d'arribar a manar: pel fet de que ser algú dintre d'un partit polític ja implica haber-se carregat a molta gent per el camí.
Faig una crida als polítics que volen canviar la societat i millorar les coses perquè s'imposin a l'afany de poder i facin alguna cosa per demostrar que ells volen el millor per nosaltres i no el millor per ells. I si no saben que fer per demostrar-ho jo els hi un suggeriment: Si us plau polítics baixin-se els sous.
Es curiós perquè els polítics no volen fer una societat millor, simplement volen governar-la. Es per això que l'únic que els importa es guanyar unes eleccions sense ser massa conscients de les implicacions que té governar. Segurament es fàcil que el poder corrompi, però jo penso que molts polítics ja estan corromputs abans d'arribar a manar: pel fet de que ser algú dintre d'un partit polític ja implica haber-se carregat a molta gent per el camí.
Faig una crida als polítics que volen canviar la societat i millorar les coses perquè s'imposin a l'afany de poder i facin alguna cosa per demostrar que ells volen el millor per nosaltres i no el millor per ells. I si no saben que fer per demostrar-ho jo els hi un suggeriment: Si us plau polítics baixin-se els sous.
lunes, 1 de febrero de 2010
La negativitat
Els que tenim un animal de companyia sabem molt bé lo empàtics que poden arribar a ser els animals. Si tu estàs content, la teva mascota també ho està, si tu estàs trist, la teva mascota esta trista. Moltes vegades nosaltres també empatitzem amb ells. Han sigut moltes les vegades que jo he arribat a casa preocupada i el meu gos m'ha fet oblidar-me dels problemes només per el fet de que està content de veure'm. I el que està clar es que som animals, una mica més evolucionats que els gossos o els gats però al cap i a la fi empatitzem entre nosaltres igual que ho fem amb les nostres mascotes o les nostres mascotes ho fan amb nosaltres.
Igual que se'ns poden contagiar coses tan efímeres com un somriure o un sentiment de tristesa hi ha una cosa molt pitjor, molt contagiosa i poc efímera: la negativitat. Es molt difícil estar a un lloc més de 8 hores al dia a on hi ha un alt nivell de negativitat i que arribi un moment que no t'afecti. El pitjor de tot es quan aquesta negativitat comença a envair aspectes de la teva vida més personal i un dia, sense saber ni com ni perquè tot ho veus negre, complicat i difícil. Tot et sembla una merda perquè sense adonar te'n has caigut en un espiral de negativitat. El pitjor de tot es que igual que a tu te l'han encomanat, tu la pots acabar encomanant als altres o aconseguir que els altres fugin de tu per por al contagi.
Així doncs el missatge es clar: si t'adones que la negativitat esta començant a envair la teva vida, lluita! Fes allò que no tens ganes de fer, mira només les coses bones del dia a dia i oblida't de les coses dolentes i en la mesura del possible intenta encomanar als altres positivitat, que encara que costa més, també s'encomana.
Igual que se'ns poden contagiar coses tan efímeres com un somriure o un sentiment de tristesa hi ha una cosa molt pitjor, molt contagiosa i poc efímera: la negativitat. Es molt difícil estar a un lloc més de 8 hores al dia a on hi ha un alt nivell de negativitat i que arribi un moment que no t'afecti. El pitjor de tot es quan aquesta negativitat comença a envair aspectes de la teva vida més personal i un dia, sense saber ni com ni perquè tot ho veus negre, complicat i difícil. Tot et sembla una merda perquè sense adonar te'n has caigut en un espiral de negativitat. El pitjor de tot es que igual que a tu te l'han encomanat, tu la pots acabar encomanant als altres o aconseguir que els altres fugin de tu per por al contagi.
Així doncs el missatge es clar: si t'adones que la negativitat esta començant a envair la teva vida, lluita! Fes allò que no tens ganes de fer, mira només les coses bones del dia a dia i oblida't de les coses dolentes i en la mesura del possible intenta encomanar als altres positivitat, que encara que costa més, també s'encomana.
sábado, 26 de diciembre de 2009
Amics
Què són els amics? Els amics son persones que t'acompanyen en molts moments de la vida però... realment t'ajuden en aquest camí?
Penso que la concepció d'amistad es una cosa molt subjectiva i que rarament acaba coincidint en una realitat: no existeix un concepte universal d'amistad. El que jo crec que ha de fer un amic no té res a veure amb el que un amic creu que ha de fer per el fet de ser-ho. Realment no puc dir que els meus amics o almenys els que diuen ser-ho es comportin de la forma que jo espero.
Per mi un bon amic explica totes les seves preocupacions, pero també les escolta. Per mi un bon amic no deixa que es refredi la relació i es preocupa d'anar mantenint el contacte. Per mi... un bon amic es aquell que no et falla i que penses que quan faci falta hi será.
No sé en quin moment aquestes coses fallen, pero el cert, es que es molt difícil posar aquestes coses en práctica i sovint trobes molt a faltar que les persones les posin.
L'amistad es un concepte subjectiu per justificar l'apreci que poguem tenir cap a altres persones que no siguin ni les nostres parelles ni la nostra familia pero el cert es que l'amistad es un concepte tant subjectiu que fins i tot pot fer mal a aquelles persones que no entenen que a la vida els amics van i venen de la mateixa forma que les persones. Perque al cap i a la fi, els amics son persones.
Penso que la concepció d'amistad es una cosa molt subjectiva i que rarament acaba coincidint en una realitat: no existeix un concepte universal d'amistad. El que jo crec que ha de fer un amic no té res a veure amb el que un amic creu que ha de fer per el fet de ser-ho. Realment no puc dir que els meus amics o almenys els que diuen ser-ho es comportin de la forma que jo espero.
Per mi un bon amic explica totes les seves preocupacions, pero també les escolta. Per mi un bon amic no deixa que es refredi la relació i es preocupa d'anar mantenint el contacte. Per mi... un bon amic es aquell que no et falla i que penses que quan faci falta hi será.
No sé en quin moment aquestes coses fallen, pero el cert, es que es molt difícil posar aquestes coses en práctica i sovint trobes molt a faltar que les persones les posin.
L'amistad es un concepte subjectiu per justificar l'apreci que poguem tenir cap a altres persones que no siguin ni les nostres parelles ni la nostra familia pero el cert es que l'amistad es un concepte tant subjectiu que fins i tot pot fer mal a aquelles persones que no entenen que a la vida els amics van i venen de la mateixa forma que les persones. Perque al cap i a la fi, els amics son persones.
miércoles, 25 de noviembre de 2009
Art
Avui he tingut ocasió de compartir una bona estona amb una serie d'artistes. 1 hora amb ells ha sigut suficient per adonar-me que la persona que un artista Neix. Tota aquella gent tenen una vocació artística, la creació per el simple fet de crear i d'expressar-se mitjançant la creació. En alguns casos l'art es tant present en ells que els fa diferents de qualsevol persona, els fa especials. No són mediocres, tot el contrari, mediocres son tots aquells que no son capaços d'entendre, que no son capaços de sentir el que ells estan transmitent a través de les seves cremacions. El cert es que jo mateixa m'he sentit capada per aquesta societat i personalment els admiro moltíssim perquè son gent que estan tirant endavant el seu somni, el somni de viure d'allò que més disfruten, del somni de crear.
Veure'ls m'ha fet remoure alguna cosa que ha impulsat que arribes a casa i decidís escriure i expressar-me. A vegades em passa, arriba un punt que necessito escriure, expressar-me mitjançant la paraula escrita i per això escric aquests articles sense ànim de que els llegeixi ningú i amb la única intenció d'expressar-me.
miércoles, 21 de octubre de 2009
La llibertat de no haber de tenir
Com ja he comentat en entrades anteriors ens trobem en un mont ple d'absurditats. Una d'elles es la competició per les adquisicions. Si pensem una mica tots podem recordar algun moment en el que algú ens ha ensenyat la seva nova possessió amb l'orgull de ser el primer que la té. Moltes vegades aquest es el primer pas per entrar en una competició en la que tothom vol tenir el millor i el més gran i el més important o simplement el mes car.
Moltes vegades en som testimonis i fins i tot protagonistes d'aquestes situacions i jo em pregunto... es condició humana o es imposició del nostre sistema? Podria ser que el sistema s'aprofiti d'aquest afany de ser tenir el més car. També podria ser que simplement tot el que ens rodeja va encaminat a educar-nos mica en mica per caure en aquesta roda de l'obsessió per tenir més que els altres.
Aconseguir fer un salt i deslliurar-se del sentiment de possessió deixant que guanyi el sentit comú es una satisfacció, un plaer i una petita sensació de llibertat.
Moltes vegades en som testimonis i fins i tot protagonistes d'aquestes situacions i jo em pregunto... es condició humana o es imposició del nostre sistema? Podria ser que el sistema s'aprofiti d'aquest afany de ser tenir el més car. També podria ser que simplement tot el que ens rodeja va encaminat a educar-nos mica en mica per caure en aquesta roda de l'obsessió per tenir més que els altres.
Aconseguir fer un salt i deslliurar-se del sentiment de possessió deixant que guanyi el sentit comú es una satisfacció, un plaer i una petita sensació de llibertat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
